



Sobre mi
Dissenyo i construeixo efectes des del 2003, aleshores amb el nom d’Effector 13.
Abans d’això, portava el Guitar Pedal Archive, una de les primeres bases de dades en línia dedicades als stompboxes, on es catalogaven pedals, esquemes i fotos històriques. M’interessaven especialment Electro Harmonix i els efectes boutique japonesos. Els seus dissenys poc habituals em van fer voler construir coses que no fossin simples còpies de circuits més antics.

No tenia cap formació en electrònica. El meu primer disseny, el Krackle Fuzz, va sortir de connectar components de Radio Shack en una placa de proves fins que va fer so. Sempre m’he vist més com a circuit bender que com a qualsevol altra cosa. Un circuit portava a un altre. El Krackle Fuzz es va convertir en el Tri-Fuzz, el Beautiful Disaster i, finalment, el Truly Beautiful Disaster. El Silver Crank va portar al Vintage Fuzz Master. Un disseny abandonat anomenat Doomsday Device va donar lloc al Torn’s Peaker i al Never Drive.
Effector 13 va créixer a internet de boca en boca. Guitar World va parlar del Truly Beautiful Disaster el febrer del 2004, menys d’un any després que comencés. Vintage Guitar va seguir amb l’Improbability Drive, i més tard Tape Op va parlar del Truly Beautiful Disaster, el Soda Meiser, l’Hymn Strangle i el Synth Mangler.
Els pedals no estaven pensats només per a guitarra. Van acabar en baixos, sintetitzadors, caixes de ritmes, veus i muntatges de soroll de taula. Alguns tenien bucles de realimentació, controls fotosensibles, joysticks o diversos circuits de fuzz barallant-se dins de la mateixa caixa. La idea era trobar sons que els efectes convencionals estaven dissenyats per evitar. Això va fer que, finalment, músics com Trent Reznor i Kevin Shields fessin servir el meu equip.

Effector 13 es va convertir en devi ever : fx el 2009.
Des d’aleshores, els pedals els han fet servir molts artistes increïbles, com ara Alan Moulder, Mick Gordon, Nine Inch Nails, My Bloody Valentine, Depeche Mode, King Gizzard & the Lizard Wizard, The Black Keys, Boris, Silversun Pickups, Wilco, Nels Cline, The Shins, Justin Meldal-Johnsen, Linkin Park, Anthrax, The Hives, Scissor Sisters, Nina Hagen Band, The Octopus Project, UNKLE, Michael Wandmacher, Wheatus i ZZ Top.
S’han fet servir en shoegaze, música industrial, rock experimental, metal, música electrònica i en llocs que mai no m’hauria imaginat quan vaig construir els circuits originals.

Fer accessibles els efectes poc habituals sempre ha format part de la feina. A més del catàleg principal, venia kits, publicava esquemes gratuïts i vaig llançar una línia de fuzz de $50 en una època en què els pedals boutique eren cars i tothom al sector protegia els seus circuits amb gelosia. Alguns fins i tot els cobrien de resina, lol.
Amb el temps vaig convertir el meu fòrum en una casa per a altres fabricants de fuzz boutique. Es va conèixer com a ilovefuzz.com, tot i que ja no està sota el meu control.
Després d’un temps allunyada de la producció habitual, vaig rellançar devi ever : fx el 2022 i vaig tornar a construir pedals.

El 2026 vaig començar a portar els circuits al programari. Els primers plugins Core són Goddess Zero, Soda Meiser, Vintage Fuzz Master i Zero Good. Simulen els circuits originals a nivell de component. No són captures, perfils ni aproximacions de com sonen els pedals. Són els circuits mateixos, reconstruïts en un altre mitjà.
Ha estat un viatge boig de 20 anys i estic contenta de continuar aquí, portant fuzz orgànic al món.
